dimecres, 16 de desembre del 2015

C'est la vie, mon ami! (Miniconte)

Ell era immensament feliç.

A la fi, i després de molt insistir, havia aconseguit que ella, la noia de qui estava profunda i sincerament enamorat, li acceptes una cita.

Ell s'havia guanyat una certa fama de frívol i faldiller, no del tot immerescuda.
Simplement tenia l'atractiu que dona la joventut, una gran seguretat en si mateix i la gran dosi d'immaduresa que els homes tenen quan son joves.

La nit va ser perfecta.
Es van divertir moltíssim i la noia s'ho va passar d'allò més be, rient tota l'estona. Quant no,ballant.

A la fi, el noi la va acompanyar a casa i ella l'acomiadà amb un intens i profund petó a la boca.
Ell es va quedar sense paraules.
no va poder reaccionar fins al cap de força estona, per acabar dient "Tots els dies, totes les hores que he viscut tenen sentit gràcies al teu bes. Només per ell, val la pena viure"

Però ja era sol, camí de casa, quan ho va dir.

La noia se'n va anar a dormir pensant que havia estat la seva darrera conquesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada