dilluns, 19 d’abril del 2010


El Sol, el nostre Sol, es una estrella del tipus G2V. La G es refereix principalment a la temperatura de la fotosfera amb el 2 afegit ens dona el tipus espectral (la composició amb percentatges, parlant en plata) i el V (cinc en números romans) es referiria al tamany, en una escala que va del I al V. A les estrelles nanes se les anomena posant una D (Dwarf) abans del tipus espectral.Això en definitiva ens bé a dir que El Sol es una estrella més aviat tirant a petita, molt estable, que esta transitant tranquil.lament per la seqüència principal de la vida d'una estrella del seu tipus.

Tot i ser estable, ja fa molts anys es va descobrir un període en el que havia una gran variació en l'activitat solar. Aquest període d'onze anys rep el nom de cicle undecenal. Hi ha un altre període conegut, anomenat cicle de Gleissberg, que fa variar l'activitat solar amb un cicle no estable de uns setanta-cinc anys.En aquets moments ens trobem sortint d'un minim d'activitat solar, ja que el punt més baix d'activitat solar va ser el 2006, i a punt d'arribar a un máxim, que hauria de ser entre el 2011 i el 2012.

Però al Sol no hi han taques. Tot i anar cap a un màxim d'activitat, les taques i les erupcions solars son un fet rar. Això pot ser possiblement degut a la coincidència de dos o més cicles mínims d'activitat solar. De fet, dos anys abans del mínim ja es va constatar que passaven dies, fins i tot setmanes, sense sortir cap taca.

Hi ha constància de varis minims solars amb afectació probable del clima a la Terra. El més conegut va ser el Minim de Maunder, que va coincidir amb el que es anomenada "La petita edat de gel".Aquest periode comprén des del 1645 fins al 1715, i es sap que va coincidir amb un mínim extrem d'activitat solar per la diferencia en la concentració de carboni-13 en els arbres durant aquell temps.

Tot i no estar demostrada la relació, la petita edat de gel va coincidir amb una activitat volcànica elevada (l'explosió del Tambora a Indonèsia), que pot afectar al clima bé amb els nuvols de cendra que enfosquirien el pas del Sol, bé amb l'expulsió de grans quantitats de sofre, junt amb les cendres volcàniques. El sofre, a les capes altes de l'atmosfera forma nuvols d'acid sulfúric que reflexen els rajos solars, reduint la quantitat de radiació que arriba a la Terra.

Hi ha un altre periode mínim de activitat solar amb una possible relació amb un descens global de les temperatures a la Terra.Es el conegut com a mínim de Spörer, que compren des de 1420 a 1570.No está clar que hi hagi una relació directa entre tot això que he explicat ara i el que està succeint en aquests moments, però tenim un periode mínim que ve des de 2004 i encara dura. Avui mateix he observat el Sol amb el telescopi i es ben net i immaculat. Ni una taqueta.Sis anys de mínim pot ser que tinguin alguna cosa a veure amb el hivern llarg i cru que hem patit, i ara, a sobre s'ha d'afegir l'efecte dels volcans, igual que al segles XVII i XVIII.

Si tot això continua així i no canvia es possible que anessim cap a un altra petita glaciació. Tot depén del temps que durin les erupcions i del temps que faci el gandul el nostre Sol.

La nostra feina es adaptar-nos al mitjà, sigui el que sigui.De moment no podem controlar ni els fenòmens geològics ni l'activitat solar.

Per sort.