dilluns, 30 de setembre de 2013

Que no se'ns acabin les pedres...

Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d'estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
- tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l'ocellassa
de la nit negra covant l'ou de la llum
del dia nou -
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser n'estaràs segur -
que has assolit el cercle convincent.

CERCLES de Joan Vinyoli.



Algú coneix a algú que hagi assolit un cercle mínimament convincent?
Però no en plan vacileta.
De veritat.
Sense fantasmades.
Jo fins ara només he aconseguit fer formes rares i assassinar alguna granota despistada.
Que no se m'acabin les pedres.
Que no se m'acabin les pedres.
Que no se m'acabin...