El meu germà va començar a dictar en el seu millor estil oratori, aquest que fa que les tribus es quedin babaues davant de les seves paraules.
-En el principi -va dir-, exactament fa quinze mil dos-cents milions d'anys,hi va haver una gran explosió, i l'univers...
Però jo havia deixat d'escriure.
-Fa quinze mil dos-cents milions d'anys? -vaig preguntar, incrèdul.
-Exactament -va dir. Estic inspirat.
-No poso en dubte la teva inspiració -vaig assegurar. (Era millor que no ho fes. Ell és tres anys més jove que jo, però mai no he intentat posar en dubte la seva inspiració.Ningú més no ho fa tampoc, o d'una altra manera les coses es poden posar lletges.)-. Però vas a explicar la història de la Creació al llarg d'un període de més de quinze mil milions d'anys?
-He de fer-ho. Aquest és el temps que va portar. Ho tinc tot aquí dins -va dir, donant-se un cop de dit al front-, i procedeix de l'autoritat més alta.
Per a llavors jo havia deixat l'estil sobre la taula.
-Saps quin és el preu del papir? -vaig dir.
-Què?
(Pot ser que estigui inspirat, però he notat amb freqüència que la seva inspiració no inclou assumptes tan sòrdids com el preu del papir.)
-Suposem que descrius un milió d'anys d'esdeveniments a cada rotlle de papir. Això significa que has d'omplir quinze mil rotlles. Hauràs de parlar molt per omplir-los, i saps que comences a tartamudejar a la poca estona. Jo hauré d'escriure molt per omplir-los, i els dits se m'acabarien caient. A més, encara que puguem comprar tot aquest papir, i tu tinguis la veu i jo la força suficient, qui el copiarà? Hem de tenir garantits un centenar d'exemplars abans de poder publicar-ho, i en aquestes condicions com obtindrem drets d'autor?
El meu germà va pensar durant una estona. Després va dir:
-Creus que l'hauríem d'escurçar una mica?
-Molt -vaig puntualitzar, si esperes arribar al gran públic.
-Què et semblen cent anys?
-Què et semblen sis dies?
-No pots comprimir la Creació en només sis dies -va dir, horroritzat.
-Aquest és tot el papir de què disposo -li vaig assegurar-. Bé, què dius?
-Oh, està bé -va concedir, i va començar a dictar de nou-. En el principi... De debò han de ser només sis dies, Aarón?
-Sis dies, Moisés -vaig dir fermament.
(I.Asimov, 1920-1992)
