dimarts, 1 d’octubre de 2013

Independència!!!

Sovint hem sentit a dir que la història es va repetint. Tot i que això no es cert del tot, si que hi ha coses que sembla que vagin passant de forma cíclica i que ens fan sentir aquesta sensació de “deja vu” que alguns cops tenim...

   "Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada."

Aquesta frase la va pronunciar l’insigne arquitecte Antoni Gaudí.
Es dóna la casualitat que Gaudí va ser arrestat l’onze de Setembre de 1924, en temps de la dictadura de Primo de Rivera per negar-se a parlar en castellà a la policia.

   "No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos"

El periodista, advocat i polític Enric Prat de la Riba ja ho tenia clar a principis del segle XX.
Prat de la Riba va saber unir l’esforç de tots els partits polítics d’àmbit català per  tal d’aconseguir que cap a  finals de 1913 el govern d’Espanya aproves un decret on s’autoritzava a les diputacions provincials a mancomunar-se amb finalitats exclusivament administratives.

     "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors"
El filòsof i escriptor Francesc Pujols es referia, al seu moment, als intents d’espanyolitzar Catalunya.
Hi ha molts d’exemples que es van repetint de tan en tant:  menysteniment de la cultura,  prohibició de la llengua i fins i tot onades migratòries provinents del  sud d’Espanya.
Molts d’aquests nouvinguts han acabat sentint-se i sent tan catalans com els que ja hi eren, contribuint a més a la diversitat i riquesa cultural i social d’aquesta terra.

     "Tenim autonomia, però és una autonomia de paper. De diners, encara no n’hem vist cap. El traspàs de serveis a la Generalitat està acabat en una part… però la valoració dels traspassos no la tenim… Hem fet, doncs, tota la comèdia de la política, però encara ens hem d’acarar amb el problema més viu de tots… els dels diners"

Encara que ens pugui semblar que això s’hagués pogut dir fa només uns dies, aquesta frase la va escriure Josep Pla al diari “La Veu de Catalunya” el 1933.
Pla, home pragmàtic i escèptic, que fins i tot va simpatitzar amb el franquisme als seus inicis, va acabar detestant aquell règim autoritari que menyspreava la llengua i cultura catalanes.

     "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres"

Lluis Companys, l’autor d’aquesta cita, va ser afusellat el 15 d’Octubre de 1940 pel delicte de ser president de la Generalitat.
Diuen que l’últim que va cridar va ser “per Catalunya!!!”

     "Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?       No, sinó de deixar de ser imbècils"

Joan Sales, editor, escriptor i poeta no va afegir més anys a la desgràcia d’aquest país.
Quan per a ell, l’error ja ve del temps dels reis catòlics!

     “Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’han paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme.
Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.”

El segarrí  Manuel de Pedrolo, a qui tots coneixem almenys pel  Mecanoscrit del segon origen, va ser no només una de les figures més importants  de la llengua catalana del segle XX, sinó que a més va ser un ferm defensor de la cultura catalana, sent un exemple d’intel·lectual compromès.
Seua és també la darrera de les cites:

     “Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de la seva nació.”

Vint i dos anys fa que Pedrolo va escriure-ho.
Ara podem acabar la tasca!!!
Ho fem?

dilluns, 30 de setembre de 2013

Que no se'ns acabin les pedres...

Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d'estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
- tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l'ocellassa
de la nit negra covant l'ou de la llum
del dia nou -
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser n'estaràs segur -
que has assolit el cercle convincent.

CERCLES de Joan Vinyoli.



Algú coneix a algú que hagi assolit un cercle mínimament convincent?
Però no en plan vacileta.
De veritat.
Sense fantasmades.
Jo fins ara només he aconseguit fer formes rares i assassinar alguna granota despistada.
Que no se m'acabin les pedres.
Que no se m'acabin les pedres.
Que no se m'acabin...