divendres, 6 de març del 2009

He de confessar...


...que no sempre he sentit l'admiració que ara sento per ell.

Quan ets petit, quan ets més jove, un es més resultadista. Almenys jo ho era. Però les coses van canviant amb el temps, a força de derrotes i alguna que altra garrotada.

Llavors te'n adones del valor de la constància i de la tenacitat. I de que la intel.ligència te múltiples recursos, encara que a voltes la recompensa sigui escanyolida o minima.

Perseverancia, coratge i tenacitat, sense oblidar una gran resistència al dolor físic i una negació total de la derrota, per que sempre hi haura un "segon plà".

Graciès, estimat Coiot, per ser com ets. No defalleixis mai i un dia, segur, conseguiras vencer a l'ocellot ignorant que només sap correr i vanagloriar-se de la seva ignorancia.

L'agafaràs i te'l menjaras.

Bon profit, amic

8 comentaris:

  1. Digues que si!!!
    Jo també era i sóc fan del coiot!!!
    Una creguda la bestia blava aquesta!

    (ei! tens un blog xulo, xulo...)

    ResponElimina
  2. Aisss!!!! Que entranyable el coiot!!! El que passa és que hauria de cambiar de marca per a les seves trampes! ACME té un fondo fosc...

    Per cert, tenia ganes de llegir anades de bola teves, heu tardat massa tu i la teva germaneta...

    Ah! I et pots fer el xulo perque el teu blog promet.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. La cultura de l’esforç dignifica i ens fa persones.

    ResponElimina
  4. Ara m'has fet pensar en un altre parell de perseguidor i perseguit animats, en Tom i Jerry, però no és lo mateix..., i és que el coiot s'ho ha guanyat a pols i a hòsties, pobrissó.

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord, Enric. D'aqui la meva admiració pel famèlic canid.
    A Tom i Jerry, sempre els he vist més com una metàfora de la relació entre germans, o entre amics.
    La barreja de bon rollo i de fer-se la punyeta, de tant en tant.

    ResponElimina
  6. Corre pel youtube un episodi (l'únic) en què el coiot atrapa l'ocellot aquest. Però no sé jo si li serveix de gaire. El moment en que li cauen els coberts a terra és fantàstic, una metàfora de "caure-li els ous" a terra, pobre coiot.

    http://www.youtube.com/watch?v=LweKj2yQVbg


    PD - I els trastos marca ACME... quina merda, ja ja ja.

    ResponElimina