L'ÚLTIMA PREGUNTA (Part 3)

 

3

VJ-23X de Lameth va mirar les negres profunditats del mapa tridimensional a petita escala de la Galàxia i va dir:

- No serà una ridiculesa que ens preocupi tant la qüestió?

MQ-17J de Nicron va sacsejar el cap.

- Crec que no. Saps que la Galàxia estarà plena en cinc anys amb el ritme actual d’expansió.

Tots dos semblaven joves de poc més de vint anys. Tots dos eren alts i de formes perfectes.

- No obstant, va dir VJ-23X- em resisteixo a presentar un informe pessimista al Consell Galàctic.

- Jo no pensaria presentar cap altre tipus d'informe. Hem de inquietar-los una mica. No hi ha cap altre remei.

VJ-23X va sospirar.

- L’espai és infinit. Hi ha cent bilions de galàxies disponibles.

- Cent bilions no és infinit, i cada cop es fa menys infinit. Pensa-ho! Fa vint mil anys, la humanitat va resoldre per primer cop el problema d'utilitzar energia estel·lar, i alguns segles després es van fer possibles els viatges interestel·lars. A la humanitat li va portar un milió d'anys omplir un petit món i després només quinze mil anys omplir la resta de la Galàxia. Ara la població es duplica cada deu anys...

VJ-23X  va interrompre.

- Això ho hem d'agrair a la immortalitat.

- Molt bé. La immortalitat existeix i cal considerar-la. Admeto que aquesta immortalitat té un costat complicat. La galàctica AC ens ha solucionat molts problemes, però en resoldre el problema d'evitar la vellesa i la mort, va anul·lar totes les altres qüestions.

- No obstant, no crec que vulguis abandonar la vida.

- En absolut -va saltar MQ-17J, i després es va suavitzar immediatament-. No encara. No sóc tan vell. Quants anys tens tu?

- Dos-cents vint-i-tres. I tu?

- Jo encara no en tinc dos-cents. Però tornem al que deia. La població es duplica cada deu anys. Quan s'ompli aquesta galàxia, n'haurem omplert una altra en deu anys. Deu anys més i n'haurem omplert dos més. Una altra dècada, quatre més. En cent anys, haurem omplert mil galàxies; en mil anys, un milió de galàxies. En deu mil anys, tot l'univers conegut. I aleshores, què?

VJ-23X va dir:

- Com a problema paral·lel, hi ha el del transport. Em pregunto quantes unitats d’energia solar es necessitaran per traslladar galàxies d’individus d’una galàxia a la següent.

- Molt bona observació. La humanitat ja consumeix dues unitats d’energia solar per any.

- La major part d'aquesta energia es desaprofita. Al capdavall, la nostra pròpia galàxia sola gasta mil unitats d’energia solar per any, i nosaltres només en fem servir dues.

- D’acord, però encara amb una eficiència d’un cent per cent, només podem postergar el final. Les nostres necessitats energètiques creixen en progressió geomètrica, i a un ritme més gran que la nostra població. Ens quedarem sense energia encara més ràpid que sense galàxies. Molt bona observació. Molt, molt bona observació.

- Simplement haurem de construir noves estrelles amb gas interestel·lar. - O amb calor dissipat? -va preguntar MQ-17J, amb to sarcàstic.

- Hi pot haver alguna manera de revertir l'entropia. Hem de preguntar-ho a la Galàctica AC.

VJ-23X no parlava realment de debò, però MQ-17J va treure el seu contacte AC de la butxaca i la va col·locar sobre la taula davant seu.

- No em falten ganes -va dir-. És una cosa que la raça humana haurà d'enfrontar algun dia.

Va mirar ombrívolament el seu petit contacte AC. Era un objecte de tot just cinc centímetres cúbics, res en si mateix, però estava connectat a través de l’hiperespai amb la gran Galàctica AC que servia tota la humanitat i, al seu torn era part integral seva.

MQ-17J va fer una pausa per preguntar-se si algun dia, a la seva vida immortal, arribaria a veure la Galàctica AC. Era un petit món propi, una teranyina de raigs de energia que contenia la matèria dins la qual les onades dels plànols mitjans ocupaven el lloc de les antigues i pesades vàlvules moleculars. No obstant això, malgrat aquests funcionaments sub-eteris, se sabia que la Galàctica AC  tenia deu mil metres d'amplada.

De sobte, MQ-17J va preguntar al seu contacte AC:

- És possible revertir l'entropia?

VJ-23X, sobresaltat, va dir immediatament:

- Ah, mira, realment jo no vaig voler dir que havies de preguntar això.

- Per què no?

- Tots dos sabem que l'entropia no es pot revertir. No pots tornar a convertir el fum i les cendres en un arbre.

- Hi ha arbres al teu món? -va preguntar MQ-17J.

El so de la Galàctica AC els va sobresaltar i els va fer guardar silenci. Es va sentir la seva veu fina i bella al contacte AC a l'escriptori. Va dir:

DADES INSUFICIENTS PER A UNA RESPOSTA SIGNIFICATIVA

VJ-23X va dir:

- Veus! Aleshores els dos homes van tornar a la pregunta de l'informe que havien de fer per al Consell Galàctic.